Por
Tinc la desagradable i personal sensació de que m’envolta gent emporuguida. Pot ser vaig errada, però les percepcions son així, personals, intransferibles, subjectives … i des d’eixa subjectivitat m’aborrone davant algunes reaccions insospitades, i si bé puc entendre-les quan tinc davant gent que encaixa en el que em digué un company de El Salvador: la gent no arrisca el poc que té si no té un minim de seguretat en el canvi que li proposes, no ho entenc en altres casos.
I per què dic açó? Doncs per que entre el cabàs d’històries en les que estic implicada, hi ha una que consisteix en fer unes festes diferents per a la gent del meu poble, i enguany ens hem trobat amb la sorpresa que els barris o almenys la gent organitzada que hi ha al veïnat ha reculat davant la posició contrària a eixes festes, que ha manifestat l’equip de govern. Bé, seria l’exemple del company salvadorenc.
Però és que desprès parlant amb un periodista i ja posada en farina, quan arribe a qüestionar eixa actitud del govern municipal, note que se’m fa pàlid, i no, no és cap impresió meua, acaba confesant-me que el pose en un compromís parlant així, el mitjà per al qual treballa no ho veurà amb bons ulls.
I per rematar la garba, em trobe amb les reaccions a un article que recentment he escrit, a molta gent no li ha agradat – cap problema això – però no els ha agradat per què sóc políticament incorrecta, per què qüestionant la gestió municipal esmente actes populars (en el sentit de poble) i per tant seguits per molta gent.
No és que jo siga la “princessa valiente” del conte, però no és desagradablement extrany, estar a eixa posició del políticament correcte? I estar-ho, no és una justificació civilitzada per no assumir les conseqüències dels nostres actes?.
Per a mi sí, per això ho evite. Desprès de tot, no podem agradar ni estar a bé amb tot el món, aleshores per què tindre por a caure malament?
Pot ser que no sia “por”, pot ser que sia la mentalitat servilista, tant extesa al nostre pais. I el servilisme comporta una legació de les propies responsabilitats. Altra cosa es que als “poders” ja els hi va més que bé que la gent tingui mentalitat de serv, que tingui por a actuar per si mateixa, i que no es faci responsable dels seus actes.
Atentament