Píxide
La paraula d’aquestes vacances. Me la vaig trobar a una exposició i no sabia ben bé que volia dir, malgrat que era el rètol de l’objecte exposat. Quan vaig acabar la volta al museu em vingué al cap el que podria ser, i efectivament, acabe de comprovar que anava encertada.
Eixa ha estat una de les tantes coses de les que he gaudit aquests dies a les exposicions que he visitat. És curiós veure com el que s’anomena “turisme de masses”, on jo m’incloc, va pels museus i demés llocs visitables, van esperitats, sense paladejar, com si consumiren cultura, de manera que en moltes ocasions es queden allà a la terrassa fent fotos a tort i dret amb les càmeres digitals (de vegades els dos membres de la parella van carregats amb ella i es dediquen a fotografiar-se mútuament), i no s’aturen per res del món en cap panell, cap sala, ni res que s’assemble, han de córrer a la propera parada del plànol guia.
Això em permeté llegir tranquil•lament quatre notes del captiveri de Jovellanos, i em sorprengué el dramatisme amb què estaven escrites. No dubte de la injustícia del tancament i de les penositats i conseqüències per a la seva salut, dels huit anys que durà. Però segons allà es narrava, el polític estigué un any tancat a una Cartoixa ates per monjos, els quals es botaren la prohibició que poguera escriure o llegir i li ho permeteren, així com curtes passejades. Desprès el traslladaren i sí que estigué un any tancat a una cel•la sense poder fer res del que tenia prohibit. No obstant es guanyà la confiança dels guàrdies carcellers i els dos anys següents compta amb la seva col•laboració per a poder tornar a escriure, llegir, o passejar.
I finalment, se li suavitzaren les condicions de l’empresonament i com conservava el seu sou pogué acabar tenint una biblioteca, un , visites, majordom, i coberts de plata!!
Tot això ocorria al segle XIX, actualment qualsevol pres F.I.E.S. pateix unes condicions d’empresonament molt més dures, i no hi ha cap mala nota dramàtica als mitjans de comunicació que se’n facen ressò, ni cares d’espant en la societat que ho consenteix.