Nimfòmana enamorada
No, no és broma, l’autora participarà al congrés de Dones i sexualitats que en uns dies es celebrarà a València i he volgut llegir el llibre abans de tan magnànim succés (la veritat no sé en que estaria pensant el comitè científic organitzador quan planifica l’acte); el cas, és que la seva lectura ha estat precedida d’una altra molt semblant, un llibre anomenat “Llámame Elizabeth” i del que no recorde ni el nom de l’autora, i que he llegit per recomanació i igualment documentació. Ambdós llibres a més de tindre en comú la pèrdua de temps que suposa llegir-los, comparteixen també que son suposadament autobiogràfics i que ambdues autores descriuen el seu pas per l’exercici de la prostitució.
Però a més a més, és que ambdues, poc menys que descriuen eixe trànsit com un camí de vi i roses, trist molt trist, que mentrés milers de dones lluiten per erradicar eixa lacra, d’altres facen eixa apologia.
No obstant el que m’ha acabat d’aborronar és el panegíric amorós, pels claus de cristo!! altra vegada la mateixa història. Una dona culta, independent, valenta i oooooohhh, sols arriba a ser veritablement feliç quan aconsegueix l’amor.
amor en minúscula i amb pantalons, és clar.
que no han possat el tema de les criatures… Ja se sap, puta però amb un llibre, un arbre i… una criatura. La felicitat occidental personificada.
en tinc 35 entrades assignades per a vendre’n del concert de Llíria de dissabte 21 de novembre del corrent, amb actuacions de l’orquestra àrab de BCN, Miquel Gil i Pep Gimeno. Li estaria eternament agaït de que fes difusió i me’n poguera desprendre’n d’unes quantes.
Pot acudir al meu mail per a donar-me notícies.
josepblesa.cat@gmail.com
Faça’m el favor de comprar-me i vendre’n alguna. A 10 eurons, barat, no?
Per a passar-los la mà per al cara als de la Conselleria de Cultura enfront de la societat civil.
Esborre, si li plau, aquest (des)interessat comentari de casino.
Cordialment.