Misèria i Cia.
Encara no he acabat la guàrdia d’avui, però creue els dits per a que en les poc menys de tres hores que queden, no em criden; la radiografia social del dia ja ha estat més que suficient.
He començat el dia com l’he acabat, atenent a homens acusats de maltractaments a les seves parelles, i en tots tres casos m’han dit cosa semblant: és mentira, esta mal del cap (ella), no passa res, que la cosa se n’ha anat de les mans un poc … No sé com acabaran per que en cap dels casos els he assistit judicialment, bé per què als pobles això del Jutjat de Guàrdia és més una entelequia que una realitat, bé per què estava fent altres assistencies.
Per exemple, Un xicot víctima de la doctrina farruquito, acusat de conduïr sense carnet.
Un pobre home acusat de robament de ferralla d’un ecoparc, que tota junta no valia ni vint-i-sis euros i per a qui la fiscalia estava disposada a demanar huit mesos de multa diària per import de 6€ dia.
Una dona acusada de practicar la mendicitat amb el seu fill menor.
Un home acusat de tràfic de substàncies tòxiques, per haver-li pillat una bossa amb marihuana, que tota junta li costà 80€.
Un xicot magrebí que ha passat la frontera als baixos d’un camió, jugant-se, ell i el company menor d’edat, la vida.
I cadascún d’eixos casos ha posat en marxa una maquinària aplastant, que evidència la misèria moral del sistema judicial.