Mentires dubtoses

Diuen que hi ha de piadoses, de les que eviten un mal menor, de les que no tenen importància … moltes excuses per tapar una actitud reprovable. No puc dir que no diga mai mentires, per que no és cert, i crec que cap persona pot afirmar-ho amb rotunditat.

Però si puc dir que no tinc per costum dir-ne, de fet m’irrita adonar-me que me’n diuen, i quan menor és l’assumpte major és la meua incomoditat. I el cas és que no em costa massa adonar-me que estan dient-les, per que la meua forma d’escoltar és anar lligant detalls menors, i com això és normalment el que delata a qui les diu, per que no presta atenció a ells, doncs no cal ser Sherlock Holmes per topetar-te amb la falsedat.

On ja no arriba la meua capacitat d’anàlisis és a entendre per que hi ha gent que parla amb mentires, especialment quan no hi ha res greu o important que poguera justificar-les. Menteixen per nimietats, quan a vegades t’han contat la seua vida, o això deien, per que clar el problema és que la parella de la mentira és el dubte.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per Lafiscaldeldistricte | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent