Massa grossa
Això m’amollà fa més de huit mesos la metgessa de capçalera, i això que jo sols anava d’acompanyant, que la cosa en teoria no anava en mi … Però va ser veure’m i dir-m’ho, seguit del seu consell per a posar-li solució. I sí, tenia raó, estava per damunt del pes recomanat, uns sis quilos, i és cert que seguir el seu consell ha fet perdre quilos, uns cinc, però clar ara ja una s’engolosina i vol continuar perdent més enllà del teòricament recomanable.
I és que sense arribar a l’extrem de l’anorèxia, un comentari com eixe pot fer molt de mal a un cap poc asentat, per què una vegada t’adones del senzill que es deixar de menjar X, i de que certament no tens més fam quan no t’ho has menjat, i comença a vindre’t bona la roba que havies retirat, i vas a la botiga i pots comprar-te aquells texans que t’agraden i comencen a dir-te: que guapa estas!!, doncs aleshores és complicat parar la roda.
Especialment si escoltem comentaris i missatges acarnissats sobre el cos d’una dona jove en biquini (que francament jo trobe ben normal), i que pel fet de ser ministra sembla ha de suportar a una colla de curts de gambals que sols saben llançar improperis.