Llobes
Estic llegint “Les dives: mites i celebritats. Anàlisi de les diferents representacions de les dones des de la mitologia fins a les estrelles de Hollywood”, un llibre que recull diferents textos una mica massa encarcarats en l’academicisme per al meu gust i per si la seua voluntat era el ser divulgatius; però si deixes les manies a un costat et descobreixen i expliquen molt del que ocòrre avui en dia.
Les ponències es retrotrauen al paleolític, a les pintures fàl•liques i els rites de fecundació, passant per la mitologia grega fins als nostre dies. I costa de creure com d’influenciades estem per l’antigor i com perduren els mites, comportaments i inclús formes de dir a les dones, d’aleshores a avui en dia.
Sorprenent ha estat, assabentar-me que lloba és com deien a les prostitutes en l’antiga roma, sense haver-me aturat mai a pensar d’on venia la paraula lupanar … I sense adonar-me de que quan a una dona se li diu lloba, se li esta dient puta.
Una cosa més apresa, i una paraula menys al meu vocabulari col•loquial.
Les dones són sovint les primeres en discriminar alhora de la diferenciació sexual, i les primeres en posar la dona molt per damunt de la paraula persona.