Lliures per decret
El passat dissabte vaig acudir a una interessant xerrada organitzada per Endavant, al voltant dels decrets de prohibició del vel i el burca, i on acabarem parlant també i com era previsible, del mocador islàmic.
Anava amb totes les prevencions del món per què no tinc ben definida la meua postura, ni he raonat prou sobre aquest assumpte, ni aconseguit aïllar-me del soroll mediàtic per a fer-ho. De fet, trobe que no és ara el moment de la reflexió per que existeix massa enrenou que impedeix la calma necessària, i per que com els vaig dir a les companyes que tan bé exposaren el tema, si és un fals debat poc avancem participant en ell. Però pot ser tinga raó la companya Sylviane Daham i calga que les esquerranes tingam clara la postura i els fonaments de la mateixa, per a no deixar-nos arrastrar pels interessos del poder dominant. Una vegada més resistir.
Però no és senzill fer equilibris entre l’axioma de que qualsevol d’eixos elements son castradors i signes de dominació sobre la dona, i el de que no cap que ara, des d’una posició eurocentrista, acceptem un altre tipus de dominació com sinònim de llibertat.
Desfer la tautologia exigeix distància, autocrítica, i evitar advocar per solucions epidèrmiques a problemes d’arrel.
Continuare recollint informació i escoltant, evitant prejudicis.
La roba, vestimentes i complements sempre han existit i la seva extensió d’ús depen de les modes i costums.
Però quan es volen regular per religió o decret contrari, unes determinades costums o modes o complements de conveniència, -exceptúan les de protecció laboral- es trenca amb l’espontaneïtat i la llibertat de lluïr cadascú el que més bé li pare o crega que li convinga amb tot respecte a la llibertat, incloent les creences i llibertat religiosa, sense ser perseguits o voler regular per decret tant a favor com en contra.
Les lleis -i amb elles, els decrets- no fan persones lliures, però poden ajudar a ser-ho (o al contrari). La manca de legislació no sempre és sinònim de més llibertat.
Atentament