Però també tinc al meu voltant família que m’ha ensenyat (i això m’ha quedat gravat a foc), que el dia té moltes hores i per tant si en compte de quedar-nos mirant la muntanya, comencem a escalar-la, probablement sinó havem arribat al pic al final del dia, almenys estarem més a prop. És a dir, que no val a encantar-se sinó que millor arromangar-se i deixar fora del nostre vocabulari allò de “és que tinc molta feina”, frase que molta de la gent que em coneix, sap que odie profundament.
Serà per això que em resulta traumàtic quan trobe davant meu un exemplar de “tinc molta feina”, que és dedica a veure passar les hores del rellotge en compte de fer la feina que ha descarregat en tu.
Menys mal que l’ètica ens salva, dient-nos que quan dones almoina no has d’aconsellar a qui la rep en que se l’ha de gastar, en la teva llibertat està el donar-la i en la de qui la rep gastar-la en el que vullga.
Pd.- Gràcies pel vostre temps, que ha fet s’arribe a les 1000 visites.
escribe mas a menudo.