Publicat el 26 d'octubre de 2009
La distància més curta entre dos punts és no anar-hi.
He tornat a furtar el títol, he vist la frase al facebook, i l’he birlat. Ignore si qui allà l’ha posat ha fet el mateix que jo …
M’ha fet gràcia per que hi estava fent voltes a una nova entrada, sobre les relacions, les parelles, els desitjos, les decepcions i els fracassos. I fusant allà, em trobe això, i m’ha semblat que descriu perfectament algunes relacions: dues persones poden estar a una distància curta i mai anar-hi, i si caminen juntes segur que acaben esgotades.
Aleshores, i paradòjicament, és del més alliberador quan es suma una tercera persona al passeig, per que aleshores ja estàs lliure per a en qualsevol moment abandonar la marxa.
Hi ha ocasions en que et cal aparega companyia, per veure que estas a anys llum d’eixe camí.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per Lafiscaldeldistricte | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
La distància mes curta entre dos punts és quedar-se quiet?
O la distàcia més curta entre dos punts és el camí més adient?
Quan més bé qualsevòl punt de partida pot ser encara a més anys llum que qualsevol camí.