Comentaris de casino

O no?

Ja fa temps, tant que es compta per anys, vaig llegir un article de Jordi Pujol que no recorde com es deia ni a quin diari es publicà i que malgrat la meua costum de retallar i guardar el que em crida l’atenció de la premsa, mai he tornat a trobar, i l’he buscat, l’he buscat … Bo, al que anàrem, que no recorde com es titulava però si de què anava, venia a criticar a les plataformes del que ell deia NO, era l’època en què estaven en plena efervescència les organitzacions que enarboraven la pancarta del NO, com a resum de la seva posició davant un fet concret.

Deia Pujol que era molt senzill apalancar-se darrere el no, i en compte de governar o plantejar alternatives viables, el que feien els noistes (mira quina parauleta) era donar pel sac, criticar, crispar i al remat voler una societat immobilitzada, paradoxalment.

Recorde també el monumental cabreig que vaig agafar per que aleshores (i també ara) estava a una plataforma antiespeculació, i que tenia com objectius immediats dos projectes urbanístics. Obvi que féiem servir allò del NO, però evidentment darrere eixe monosíl·lab hi havia molta feina, moltes xerrades, articles, pedagogia a la fi, més o menys fructífera, així que no m’agradà gens la crítica que se’m feia, per que com a pròpia la vaig agafar.

Han passat els anys, m’ha vingut al cap moltes vegades el que vaig llegir i he pensat que part de raó tenia quan deia que eixa oposició constant malbaratava el missatge, que no era una bona eina de treball.

Hui 9 d’octubre m’han vingut al cap novament aquelles lletres. A València la Generalitat ha organitzat una recreació de la cavalcada que feu Alfons el Magnànim en honor del rei Jaume I, i ha fet coincidir l’itinerari amb el que tradicionalment fa servir la Comissió Nou d’Octubre per a la manifestació. La conseqüència immediata és que el riu d’estelades han passat per carrerons i no per les vies principals de la Ciutat.

La indignació ha estat gran i les crítiques ràpides. Però mirant la cavalcada, sense valorar ni el seu rigor històric o no, ni la seva irrupció forçada i d’amagatotis fins al darrer moment, (ignore com ningú n’hem sabut res fins al darrer moment per que m’ha semblat que han amagat un elefant blanc: 120 cavalls, músics, 700 persones amb disfresses ad hoc, banderoles, estandards, dolçainers, tabaleters, ….) he vist moltes quadribarrades, el penó de la conquesta, he sentit dir més d’una vegada quins eren els territoris de Jaume I, que feu … etc I també he vist molta gent (com sempre que és fa alguna cosa al carrer) i m’he imaginat explicant-los que no em semblava bé la desfilada.

I he pensat que el nostre missatge de crispació, de constant negativa i oposició no pot calar en la gent, no almenys en la gent que no és ja de la nostra, i que pot ser per fer-nos entendre caldria afegir a aquell no alguna cosa, i més que no dir així no.

O no?