Anit s’estrenava la pel•lícula, i anit seguint les meues tradicions, a la sessió golfa estava jo com un clau, passant-ho d’allò més bé amb dues amigues amb els mateixos pocs complexos que servidora.
Abans d’anar, com també acostume, vaig llegir mil i una crítica de la pel•lícula, algunes d’elles ara que ja l’he vist sé cert que ni sabien de que parlaven, per que el que conten-critiquen no apareix en les 2h 40m que dura. Així que una vegada més vaig corroborar el que ja sé: no faces cas de les crítiques, segueix el teu criteri.
Per que a més a més, totes elles cauen en el mateix pecat: demanar-li el que no vol ni preten oferir, i enlairar pels nuvols la sèrie com si fora un producte diferent.
I no, no ho és. Quasevol que haja vist un capítol sabrà que és el mateix: vestits estrafolaris com si estagueren a una pasarel•la de moda, xicons guaperes que a menys que comptes tres es descamisen, la Samantha en escenes de sexe explicit i despullada, mentres la resta de protagonistes “fan l’amor” amb el sostenidor posat, acudits de sal grossa, topics a dojo, escenes d’anunci, cremes, maternitat, crisis de parells, zels …
Però és que sols és un entreteniment, res més. I no passa res per divertir-te, no cal que a les entrades advertisquen que si la veus acabaras com si t’haveren lobotomitzat per que l’unic que ocorre és que eixes de la sala com has entrat: ni més tonta ni més guapa.
Lo millor és vore’l a València o a la Ribera Alta, i a ser possible en directe i sense intermediaris.
I’m sorry…ai, xica, ens has posat tan fàcil la parida, fiscal……què… hahahahaa.
PS:
.
Perdó
.
Perdó
.
Perdó
.
Perdó
.
Perdó
.
Perdó
.
Perdó
.
Perdó
.
.
.
.
.
.
etc.
Bon apunt fiscal !
Golfa? o una manera com un altra de pedre el temps.