Independentistes de diumenge
Llegesc ara “Cal protestar fins i tot quan no serveix de res”, però tant fa, per que des de que li vaig arramblar al meu germà “Mecanoscrit del segon origen”, mai m’ha decepcionat cap dels seus textos, i mira que son ben diferents.
El cas, és que el llibre que m’ocupa ara és un recull d’articles, que si no fora per que al final diu on i en quin any foren publicats, diries que son d’ahir. Un exemple:
“Prosseguim. Un estrany sentiment de conllevancia que consisteix a fer fil blau fil negre i a no comprometre’s mai del tot per no tancar-se portes que sovint encara no s’han obert aconsella a molts dels nostres partits polítics d’acceptar , no sé si com a definitiva, una forma d’existència, una situació, que sempre ens deixarà marginats, car no hi ha res tan purità com les actuals organitzacions estatals. Amb poques excepcions, els polítics en actiu de la nostra terra admeten que som una nació, però aquesta admissió és ben poc clara, i no gens convincent, quan veiem que s’avenen, sense posar-hi gaire pegues, a conservar la borderia que ara lamento. De la qual no ens trauran pas els jocs de paraules que entre nació i nacionalitat es van fer al projecte de Constitució i que, sembla, els centralistes van considerar un gran triomf.”
“Una nació com qualsevol altra”, Avui 10 de maig de 1978