Gràcies Pep
Divendres va ser un dia de contrastos, a l’edició digital de El País vaig veure una noticia en portada que parlava de la música en català i vaig entrar a llegir-la. No m’agradà gens, com no podia ser d’una altra forma (tampoc sé que esperava de la premsa espanyola) l’article es desfeia en elogis a la nova fornada de cantants i grups en català, que passen d’ideologies i fan músiques que “poden escoltar-se a Madrid”.
Fins ahí, llevat del paletisme de trobar important que als madrilenys els interesse, doncs bé. Però és que l’article continuava fent un paralelisme amb grups com Sopa de Cabra, Els Pets … aquells que omplien estadis i obriren tantes portes a aquests postmoderns que tenen por d’espantar a les ueles si diuen que el seu públic té consciència nacional; deien, aquelles quatre ratlles, que eixos grups pioners foren un fenònem subvencionat i irreal, i remataven els moderns dient que als seus concerts no hi ha quadribarrades com als d’Obrint Pas, per que no els calen. Justet, venen a agafar de referència al grup més internacionalista i internacional que a hores d’ara hi ha a Catalunya.
Colla d’ignorants!!
On estarieu vosaltres, si aquella gent no havera “educat” a generacions en escoltar música de masses en català? Son, som, els que enarbolem la quadribarrada en la mà o en el cor, els que fem realitat un país, mantenint viva una llengua i una cultura, i així vosaltres, desprès ens podeu cantar el que us done la gana (que en gustos no dic res). Se m’escapa com poden acceptar els referents de Pi de la Serra o Raimon i obviar que els altres feren la mateixa tasca nacional.
Per això, veure el mateix divendres a la nit, el Gran Teatre de Xàtiva ple de gom a gom, en peu, aplaudint minuts i minuts, sense deixar-li acabar les cançons moltes de les vegades, a Pep Gimeno, a Lola Latorre (magnífica!!) i tants i tans músics com l’acompanyaven, va ser el revulsiu que em calia.
Gràcies Pep!!
Potser la diferènca és que als grups d’ara no es fa falta ser catalanistes, són catalans i prou. Em sembla que això és un pas endavant en la normalitat nacional. Ara, l’article del Pais fa pena, per que per a desmuntar eixie concepte de nacionalitat catalana perfectament assumit ha de muntar una pirula intelectualoide.