Filla de ta mare
Deia Lidia Falcón a un article recent, que les feministes treballaven i treballen convençudes que les fites aconseguides son irreversibles, i que el camí a la igualtat pot tindre entrebancs, però que és un camí sense retorn. Tanmateix deia i compartim, que el temps ens ha demostrat que no, que no és així.
No son pocs els exemples que podriem posar, des de la recent desaparició del Ministeri d’Igualtat, convertit en una secretaria ni més ni menys que de Sanitat, a la llarga llista de dones víctimes de la violència masclista que a més a més han de defensar-se d’aquells que consideren que fer servir una llei constitucional és abusiu per part d’elles, per acabar i no fer-ho llarg, en la resistència que cal fer contra els grups de presió a favor de la legalització de la prostitució.
Mai ha estat un camí planer aconseguir la igualtat, però a hores d’ara a més a més hem aprés que amb molta facilitat ens poden fer retornar a la casella d’inici, en un bucle absurd que impedeix avançar a la societat.
Avui, és noticia la reforma legislativa que eliminarà la prevalència del cognom del pare en les inscripcions de naixement al Registre Civil. Eixe domini que durant segles ens ha fet perdre el cognom de les mares. Ja fa deu anys que la parella (cas d’haver-ne) pot sol•licitar de mutu acord quin cognom vol primer. Per tant, no ve de nou la cosa, però aquests anys han mostrat que això no soluciona la discriminació: per què en cas de no dir res, en cas de no posar-se d’acord, o la pròpia manca d’informació que fa moltes parelles ignoren poden triar, tot fa que continue sent dominant l’ús del cognom patern. Obviant a més a més, que actualment moltes parelles no son de sexes diferents i per tant, és cada vegada més habitual que no hi haja un pare.
Tanmateix, no han estat poques les veus que s’han alçat en contra d’aquesta reforma, amb arguments d’allò més variats i puerils, que no fan sinó amagar una sola cosa, no voler acceptar que a hores d’ara el pater familia no és la peça angular de la familia.