Faig el que em dona la gana.
Anit vaig veure el documental titulat “Lucio”, que imagine que podreu trobar a la xarxa, ja que dubte estiga a cap videoteca pública o videoclub a l’ús. No coneixia el cas d’aquest home, ni tenia noticia que no fa tants anys (inici dels huitanta) haguera posat en greus problemes al Citibank, però així fou, i podeu llegir-ho, entre altres, a la wikipedia si cerqueu el nom de Lucio Urtubia.
El documental té l’interès afegit que aquest home hi participa, i diu la seua de tot el que li pregunten, i explica la seva actitud envers la vida i el món que li ha tocat viure sense escarafalls, amb naturalitat, i des de la convicció que feia el correcte.
Tanmateix, hi ha més d’una ocasió en les que diu que ell fa o feia les coses com li donava la gana, que per això és considera un anarquista. I clar, per ahí si que no passe, per que des de quan l’anarquisme es fer el que et vinga en gana?
Poc sé d’aquesta teoria política, però ben cert que fer el que et dona la gana no és el seu suport, més bé crec que n’és la causa de la destrucció d’eixe i tants altres moviments socials i/o polítics.
Entonses, aix