Publicat el 3 de març de 2009

Estels d’argent

Escolte des de fa uns dies a Aitana Ferrer, que em fa comprensible la cançó del Lluís Llach, i que com sabeu canta:

Si véns amb mi,
no demanis un camí planer,
ni estels d’argent,
ni un demà ple de promeses, sols
un poc de sort,
i que la vida ens doni un camí
ben llarg.

I això aquests dies on s’han succeït les declaracions i els comentaris al voltant de Pepe Rubianes. Anit mateixa a la ràdio, els i les col•laboradores del programa que escoltava, deien que l’admiraven per que era un home lliure que deia el que altres com ells i elles no s’atrevien a dir, en aquest món del políticament correcte.

I no, jo crec que més bé caldria dir en aquest món, on la por atura. On és tem trencar convencions, i sols s’anhela un camí planer.

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per Lafiscaldeldistricte | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent