Enamorar-se
En pocs dies de diferència, més bé inclús en pocs moments, he llegit dos textos que sembla no tenen res a veure i que trobe estan força relacionats.
El primer és un article del suplement dominical del diari, poc seriós doncs però divulgatiu com pertoca al suport que l’acull. Ve a dir que una cosa és l’amor, voler a una persona i un altra enamorar-se. Fins ahí d’acord (amb els seus més i menys, però en global compartit), però quan passa a descriure quins són els simptomes que ens indicaran que estem enamorades, trobe que erra per que més bé sembla que descriu l’amor. Diu que ho pots saber per que l’altra persona ocupa tots els teus pensaments, la veus a tots els llocs i accions i tot et recorda o ho relaciones amb ella, et somrius al pensar en l’altra persona i rius amb ella … Res de senyals físiques: taquicardies, sudoració, pupiles dilatades, embardussar la llengua etc
L’altre text són les lletres que envia Martí i Pol a la seva amant-amor impossible, diu: “A còpia d’hores i més hores d’enraonar vam arribar a conèixer-nos, profundament (no absolutament), i jo, aleshores, que sempre t’havia trobat una noia deliciosa, vaig adonar-me que estava enamorat de tu”. Conten les cròniques que va ser un enamorament que durà tota la seva vida, malgrat mai estar junts ni haver-hi sexe entremig.
En ambdós casos doncs, l’enamorament no donà senyals físiques sinó racionals.
Ja quasi atemporal, entremig de tots els teus posts. Com no deixes l’adreça electrònia, aquesta és una alta manera a fer-ho. Espere que esborres aquest comentari-missiva.
1. Saps que sóc pèrit judicial. I en faig privadament i de part informes, valoracions, etc. de tot el que se’m posa al davant. Àrees de Construcció, Ruïnes, Instal·lacions, Urbanisme, etc. Encara tinc cinc persones al despatx per a mantindre dins de l’estudi. I ells a mi…hahahaha…I amb la que cau ! però m’he ficat al cap que haig de mantindre segura i tranquil·la la meua gent; que està amb mi quasibé en alguns casos ja 15 anys. A aquests es jubilen amb mi. Per tant si tens alguna faena on puguem col·laborar, m’avises.
Tampoc sóc un kamikaze que ho justifica i signa tot, com hi ha per ahí. L’ètica perseverant al llarg de 20 anys m’ha demostrat que sempre té recompensa a mig tèrmini. I crec que tu actues igualment.
2. En algun post vaig pensar que eres una persona que sabia qui eres. Crec que escrivies en el Punt fa anys una tireta. En aquest cas, series de l’Alcúdia. O si no ho fores l’escriptora, pense que series una lletrada que m’he trobat als jutjats d’Alzira en l’època de la ‘horreïbol’ Jimènez de Parga.
3. Lo de “Servida, gràcies 😉 ”
ha estat……………..però que molt fi hahahahahaha
PS: sobre l’exteriorització dels sentiments humans. Seguint el tema breument. Quan guanyà l’elecció aquell alcalde suec i isqué al balcó amb el seu nòvio i es besaren ho vaig trobar preciós també. Estem, des de fa ja molt de temps enrere, amb la història de que hem d’humanitzar-nos encara més. Les dones esteu, en general, comenten el mateix error de ser insensibles per a no demostrar febleses. I l’esteu fotent igual que nosaltres dècades arrere. Anar amb els calçotets i les braguetes per fora com supermen i supewomen podem esdevenir personatges ridículs.
Com la sèrie de MISSIÓ IMPOSSIBLE: aquest missatge s’autodestruirà en un minut. Grava-te’l en un altre lloc si cal.
Salutacions cordials.