Elements patògens
Ahir vaig sumar una visita més a la dentista, i ja n’he perdut el compte de les vegades que he hagut d’anar des que allà pels catorze anys en llevaren el primer nervi a un queixal. El cas és que estant allà asseguda, mentres et fan esperar no saps que, si no m’endormisque acabe repassant per mil•lèsima vegada els cartells i quadrets que té penjats a la consulta, i hi ha un que fa de mal vore.
No, no és cap geniva a l’aire, és un simple certificat que resa que s’han eliminat de la consulta el virus de l’hepatitis B, del SIDA i d’altres elements patògens, així, com sona. El cas és que el paperet esta esgroguit pel sol, però encara es pot llegir que du data de l’any 92!!
I clar, llegint això se te’n va la son, per molt bones mans i molta anestèsia que et pose l’odontòloga.
Tanmateix mai li he dit res, val a dir que la meua relació amb ella es estrictament professional, ideològicament estem a les antípodes i això no ajuda a crear una relació que vaja més enllà de la cordialitat, per moltes visites que faces. Però ara que estic preparant el viatge a El Salvador, i comença a ser una obsessió el de vacunar-me, per total una setmana d’estància allà, llegir eixe paperet m’evidència el que ja us contava fa mesos de les pors induïdes. Probablement córrec el mateix risc a un lloc que a l’altre de patir l’atac furibund d’un element patogen, però no puc deixar de comportar-me com la societat occidental i urbanita de la que es burlava Quim Monzó en el darrer dominical.