El túnel valencià
Per una vegada, des de que llegesc el seu blog, discrepe de Cucarella, a mi la sèria d’entrevistes de “El túnel valencià” no m’ha decepcionat, ja ho vaig deixar veure a l’anterior entradeta. Per a mi, ha estat una bona radiografía de la política valenciana, i una font d’informació d’uns anys en què jo no estava, no estava conscientment al món polític, vull dir. Trobe que el retret del veí de vilaweb, es imputable als protagonistes entrevistats per què tots ells i les poques elles, fan això, viure del passat.
Quan l’entrevistador els pregunta quins poden ser els motius del fracàs del PSPV es remonten al pleistocè, i quan els furga preguntant-los pel que hi ha més enllà de l’esquerra (?) dels socialistes, es limiten a parlar i poc d’Esquerra Unida i de Compromís, obviant una realitat que aquests dies ha surat. I a més a més, en tots els casos, molt sorprenent fou la resposta d’un candidat del propi Compromís, en parlen sense confiança, com a força residual.
La meva conclusió és que la mitjana d’edat dels que hi ha participat, fa que visquen allunyats de la realitat del País, que ignoren a la massa de joves que ni esmenten, i les opcions que representen i que no tenen trasllat en les opcions polítiques actuals fins ara.
Per això ix la radiografia, però borrossa, i no és pot diagnosticar la causa de la dolència ni quin siga el remei, perquè en realitat no han fet el que en medecina ja tampoc es fa, escoltar al pacient, i construïr la seva història clínica.
I amb aquesta ja són 101 les entradetes d’aquest blog, qui ho anava a dir …