El frau d’Obama
Tanmateix, moltes vegades eixa contrainformació peca de rigor i es converteix en una mescla de conspiració paranoica i d’invenció, per que vaja, si com allí s’afirma, la finalitat de tot és posar un xip a la població mundial, doncs sembla més bé una fantasia d’Asimov amb unes gotes d’Orwell. Per tant, eliminant tot això el que queda és el que dèiem a l’inici que els diners mouen el món, cosa que qualsevol amb dos dits de seny imagina.
Sembla que les grans masses econòmiques tenen eixa necessitat constant d’acumular bens, imagine que per que és l’única forma de no deixar d’estar encapçalant llistes com la Forbes i altres, on vege’s tu, si tens mil milions menys que l’altre ja no eres el primer.
Però que no és un mal exclusiu d’elles, també és cert, sols cal veure al nostre voltant i les noticies de la premsa comuna (que sembla comparteix amb aquells canals de contrainformació, la mateixa carència de rigor) on ara estan inundades de noticies de frau milionaris, comissions, estafes, prevaricacions … O el mateix equip d’Obama on abans de tindre equip de govern, ha tingut que prescindir de més d’un i més de dos de les persones triades per que ha eixit a la llum que havien comes frau.
El curiós tanmateix, és el ràpidament que s’ha oblidat això, i el precari anàlisis que es fa de tot plegat. Abans de les eleccions nord-americanes sols vaig llegir (imagine hi haurà també a altres llocs critiques que jo desconec) al blog de Toni Roderic, una critica clara d’Obama i dels seus lligams amb el poder econòmic de Xicago, controlat per la màfia.
Desprès, quan es descobreix, per que a algun altre grup l’interessa traure-ho a la llum, roden caps dels directament implicats, com si els dirigents que els han triat i que han esplugat tota la seva vida, no saberen que existia eixe frau. I com si prenent eixes mesures, tot quedarà net com una patena.
I el món, per que immersos a una crisis econòmica no es rebel•la quan s’assabenta d’eixes estafes? Doncs com em deia aquests dies una persona de confiança, possiblement la contestació siga que els que tenen no van a tirar-se pedres a la teulada per que aspiren a estar al cim, i els que tenen poc no volen arriscar el poc que tenen, i els que no tenen res a perdre? Doncs eixos prou fan amb sobreviure al gran frau.