Comentaris de casino

La majoria de les vegades el que reclamem és el dret a poder prendre decisions sobre aquelles coses que afecten a la nostra vida, des de les que afecten al nostre entorn a les que són de l’àmbit més personal. Sempre reclamem els drets a la decisió informada, a la participació en la presa de les mateixes, etc.

Tanmateix d’un temps ací, i més ara que els mitjans han obert el debat de la nova llei de l’avortament (un altre dia abocaré el que pense d’aquests debats mediàtics), estic pensat en que en ocasions caldria reivindicar el dret a no decidir, per que fer-ho és ja una imposició estranya a la nostra voluntat.

Moltes dones (ignore si totes) senten la pressió de l’anomenat rellotge biològic, arribada una certa edat, entrades a la trentena, no és que l’entorn pregunte sobre la possible i hipotètica maternitat, és que la pròpia dona comença a fer càlculs, a pensar el temps que li queda i les opcions que té, i a creure que esta obligada a decidir si vol o no vol tindre descendència, per que lògicament la seva vida és molt diferent segons quina siga la decisió presa.

I em pregunte si no seria més lliure, més dret, el poder no decidir, o almenys poder donar-li al botó del famós rellotge, com si fora un despertador tocant a les set del matí, i dir: cinc minutets més!!