Despullada
Reprenc les lectures deixades a mitges, i em trobe amb frases com aquesta: “Les feministes musulmanes no són considerades en igualtat de condicions pel moviment feminista dominant. Aquesta marginació es veu en la importància desmesurada que les feministes secularistes donen a qüestions secundàries com el hijab o la poligàmia, i la seva negativa a, si més no, considerar els veritables problemes que afecten a les dones musulmanes”.
La frase esta extreta de l’article d’Abdennur Prado al llibre “Desvetlant secrets. Les dones de l’islam” Laia Cliement, ed., dins de la col•lecció Dones d’Avui de 3i4.
I quins son els veritables problemes que afecten a les dones musulmanes, em pregunte jo? Són diferents als de la resta de dones? Prado no ho explicita, és posa en la posició de relativisme que tan acertadament critica Wassyla Tamzali tant a un altre article al llibre esmentat, com a “El burka como excusa. Terrorismo intelectual, religioso y moral contra la libertad de las mujeres”, de Saga editorial.
M’agrada aquesta dona i la seva claredat, ella exposa: “Els discursos que replantegen aquesta pràctica [la del vel] i fan d’ella una resposta al racisme o una resposta a la política d’emigració vigent, li donen un contingut que ens allunya del que és: un instrument de deshumanització de les dones. Així, el que havia d’haver continuat sent una bogeria, una aberració, una mostruositat, va entrant poc a poc en el nostre vocabulari. Anem pel bon camí de la normalització. Els islamistes es freguen les mans”.
Aquests dies que he estat fora m’he sorprés de trobar-me allà amb un altre vel, moltes dones amb una mena de “toca” com la de les monges, i acompanyaven eixa vestimenta amb cabells llargs com les seves manegues i faldes amples. Al preguntar el per què d’allò, la resposta inicial fou que era una qüestió cultural, sols la persistència en obtindre millor resposta feu que m’assabentara que eixa indumentària respon al protestantisme tan en auge allà.
Dos parts del món tan allunyades, dues religions tan separades, i tenen com a coincidència la subjecció i sometiment de la dona, a les quals vesteixen. Per a mi, això és un veritable problema.
A parer meu, la llibertat no es pot medir sempre amb els centimetres de tela sobre el cos. Dir que és més lliure una prostituida de carretera que una dona amb el vel “islàmic” o una dóna “protestant” [sic] perque ensenya més carn, no ho trobo seriós.
Atentament