Desobediència civil
Avui la premsa s’ha fet reso d’un fet amb conseqüències penals, a un control rutinari de la Guàrdia Civil, a Galícia, s’ha descobert que el conductor d’un autobus no tenia el carnet que l’autoritza dur eixa mena de transport. Ignore per que l’home no té eixe carnet, i dubte haja estat un acte de desobediència civil encara que ben bé podria encaixar com a tal, per que massa que sabria el conductor que s’estava oposant a la norma.
Els usuaris del servei han dit que ha conduït bé, i que s’han sentit segurs i tranquils viatjant amb ell. Fins que han sabut que no tenia el paper administratiu, aleshores s’han negat a fer el viatge de tornada a Sueca amb ell, amb independència que lògicament això ja resultava impossible per què desgraciadament l’home ja estava detingut i probablement imputat d’un delicte contra la seguretat en el tràfic.
Es curiós com han transmutat una realitat tangible i viscuda per ells per la por i la idea de perill induïda per tercers.
No fa massa es produí la reforma legislativa que convertí una falta administrativa en un il·lícit penal, i en la meva opinió gràcies al poder mediàtic de casos com el de Farruquito. Una desgràcia com aquella on hi havia dos-tres delictes molt greus (imprudència amb resultat de mort, no auxili a la víctima i obstrucció a la justícia) no tenia cap necessitat que s’atenguera al fet que el conductor tinguera o no el preceptiu carnet, tanmateix la premsa convertí això en un fet cabdal, com si tindre’l et convertira en una persona segura, cabal i tranquil·la al volant i no tindre’l en un ase que no sap canviar de primera.
I en aquell cas hi hagueren conseqüències, però inclús sense haver-les-hi com en el cas d’avui, el delicte s’ha comés igual, per que és d’aquells que s’anomenen de perill abstracte: el per si de cas que diríem col·loquialment. I això té conseqüències al meu parer funestes i desmesurades en molts casos; antecedents penals, pena de presó o multa quantiosa, impossibilitat d’accedir al permís durant x temps (quina contradicció, no? et castiguen per no tindre’l i t’impedeixen obtindre’l) …
És el perill de legislar atenent l’àrea de successos. I el mal s’estén, fa por escoltar el que s’esta dient a propòsit del cas Neira sobre les eximents i atenuants per toxicomania.