Desconnecta
L’anunci de la plana de vilaweb que convida a deixar
l’ordenata i eixir al carrer sempre m’ha fet gracia, i produït l’efecte
contrari, em quede allà mirant la pantalleta i el que em convida a fer, tot
siga dit, ben lluny de ma casa. Així i tot la idea, el suggeriment,
m’encantaaaaaa (que diria el meu nebot, aquell dels semàfors).
Tanmateix sembla que no, que en general molta gent ha
passat de l’activisme al ciberactivisme i en compte de fer de la xarxa una eina
més de divulgació, contacte i crida precisament en xarxa, han confós el seu
paper i es limiten a despotricar, escriure, comentar … la vida des de darrere
la pantalla. I sí, l’addicció a la xarxa és comuna (ego me absolvo) i de
vegades positiva, però no és res si no l’acompanya el carrer, la interacció, la
gent …
Ahir, a les concentracions contra el deteriorament de
l’ensenyament públic érem molta gent, però no érem ni de lluny tota la gent que
esperava. I estant allà a la plaça, pensava on estaven la resta dels afectats
directament? El professorat, alumnat, ex-alumnes, pares i mares? Si hagueren
estat a cada plaça, no haguera hagut prou via pública lliure.
I això, per no parlar dels que es creuen que la cosa no va
amb ells, i ni saben ni contesten. Sols vaig veure a la gent que normalment ja
esta mobilitzada. I aquestes és poden qualificar concentracions exitoses,
altres com les que es fan contra la violència masclista sembla que encara
interessen menys i encara va menys gent.
Per la nit en un de tants diaris que penjaren les primeres
imatges, vaig llegir un comentari dolorós però certer: “sols han acudit els
esquerrosos, els sindicalistes i els de sempre amb les seves famílies”.
Em pregunte, on esta la gent que despotrica contínuament?
Fent comentaris de casino?