Des de la barrera
Hi ha moltes formes de fer política, i no sempre passa per estar formalment a un partit polític ni per fer campanya, ni molt menys per presentar-se a unes eleccions, malgrat que en moltes ocasions la gent que opta per eixa opció sols considerar a la resta que estan a la barrera.
Els donen amb eixe pensar, un argument més als suposats moviments ciutadans espontanis, que aquests dies ocupen tot l’àmbit informatiu, havent arraconat a la pròpia campanya electoral, i això que és tractava d’una precampanya de les generals a les Corts espanyoles.
Però en realitat, com bé saben els partits el més important per a ells, és estar inserits a la societat, és un aspecte que la majoria dels entevistats a la magnífica sèrie de “El túnel valencià” ha destacat, els PSOE començà a perdre terreny en el moment que la seva sobèrbia li feu dinamitar la xarxa social. És per això que veig amb distançament, prudència i molts dubtes els moviments anomenats 15-M.
No em crec els moviments espontanis, ni ho son les gentades que celebren un esdeveniment esportiu, ni les que ploraven la mort de Ladi Di, o aplaudeixen els reis de qualsevol país, ni tampoc en clau política ho foren en el seu dia els d’Ermua.
No negue que poden començar quatre, deu, vint persones una concentració, però no son unes persones qualsevol, pel contrari son gent que fa temps que hi participa a moviments socials, no s’entendria d’una altra manera que tan ràpidament hagen fet comissions, assemblees, regne el civisme i es tinguen en compte als nanos … Desprès han comptat amb la simpatia del sistema, eixe mateix que creuen combaten, i els mitjans han retroalimentat un moviment que havera pogut quedar-se en res, un plantejament editorial diferent i la cosa s’havera qualificat de radicals o friquis. Sols cal comparar una dada recent, quanta gent hi hagué el 16 d’abril als carrers de València en la manifestació nacionalista d’ACPV? Quanta gent hi hagué una setmana abans en la manifestació convocada pel moviment contra la corrupció? I quanta gent cap al màxim en la Plaça de l’Ajuntament? I en canvi, que de diferent ha estat tractat un grup i un altre …
La data triada, al final de la campanya, tampoc era procliu a tallar de soca-arrel el moviment, i per tant en lectura contrària tampoc ha estat una tria arbitrària. Que per exemple tinguen recolzament legal per a demanar concentrar-se i que hagen sabut exigir als mitjans en quines condicions poden gravar imatges i assemblees, i que en canvi no hagen dit res quan un concret partit polític s’ha erigit en defensor jurídic de les concentracions, no és tampoc un fet sense importància.
He estat una estona a una d’eixes ocupacions de plaça, conec a molta de la gent que allà havia i a altra que ha acudit a places més grans, i m’agradaria veure’ls a tots els espais de participació pública que existeixen, més que sentir proclames en clau electoral.
Tant de bo, m’enganye.