Deformació
Fa uns anys un agradabilisim sopar amb amics, quasi se’n va en orris per una discussió sobre si una persona pública concreta, era un intel·lectual o no. Un amic afirmava, vehement, que no ho era, en la mesura que no se li coneixia cap escrit. Per contra, jo mantenia no sols que el fet de no conèixer-li textos, no significa que no escrigués, sinó que per a ser un intel·lectual, un creador d’opinions, de valors i d’idees hi ha altres vies, més enllà de l’estimada pels lletraferits.
És una d’aquelles anècdotes que se’t queden i sobre les que repenses. I això és el que faig a sovint, ara mateix, per dos motius diversos i semblants. Un relacionat amb l’ubic Obama, s’ha resaltat molt de la seva trajectòria precisament el seu activisme, no tant la seva creació de papers i/o discursos (malgrat tindre’ls), però bé, això pot ser siga per que ací la informació ve molt diluïda i allà si que es done major importància a l’escrit. I l’altra per que fa uns dies se’m recomanava llegir els clàssics feministes, com a eina de formació.
I és curiós, per que precisament tinc una gran resistència a eixes lectures, i no serà per que no m’agrade la informació i la formació. Ignore d’on em ve, però sempre que pense en eixos llibres, em venen al cap dues dones ben diferents i que entre elles ni es coneixen, que són capaç de reproduir-te el que han llegit, et tapen a teories, però el seu dia a dia dista molt d’un activisme coherent amb el que han llegit.
Com també m’han dit recentment, tenen la teoria però no el discurs. I és que diria jo que en ocasions la formació, deve deformació.