Criades i senyores
Tinc una amiga que de la meua costum de tafanejar en diu “vel•leïtat”, i pot ser si que siga una extravagància escuadrinyar les pàgines de la revista Hola quan arriba a casa, podria excusar-me dient que la comprem per la mare, però seria absurd perquè res m’obliga a obrir-la i repassar fotos i titolars, i allà que em trobareu els diumenges a la nit.
Res bo pot esperar-se de les seues pàgines, però crec que al darrer número s’han traspassat totes les barreres de la dignitat.
El primer reportatge de la revista sempre mostra una casa gran, ostentoses totes elles, recarregades i malbaratadores de tot l’imaginable, fins l’obscenitat, però és que en aquesta ocasió han tingut la barra de palplantar darrere de la imatge central de les riques ames, a les dos criades negres, una front a l’altra, amb les safates en alt, com si foren dues peces més de la decoració. I no contents, a les pàgines següents, les fan posar novament enfrontades, aquesta vegada a la cuina, i si llegeixes el peu de pàgina ni pel nom genèric de “personal de servei” les esmenta, sols diu: “preparando un jugo”, donant més importància al suc que a les persones.
Resulta impossible que no et vinga al cap la pel•lícula que fa res s’ha estrenat als cinemes sobre el menyspreu de la classe blanca nordamericana al personal de servei negre, que si bé ja no eren esclaus tractaven com si ho foren. Sols cal fixar-se en la cara de les dos pobres dones, obligades a posar.
Fa tanta vergonya, però tanta, que no sé com a hores d’ara no hi ha hagut cap protesta, cap crítica ni per tant cap disculpa per part de l’editorial.
Atentament, i sempre esperant la fi d’aquest estat de coses.