Coneixement
Quan mon pare estava encara bé, cada vegada que jo eixia de festa, sopar o agafava el cotxe em deia allò de: Coneixement!!
I ja esta. Era prou.
No sé si és una admonició que és fa arreu, per que fins fa res que vaig descobrir al facebook que tot de pares i mares la feien als seus descendents, pensava que era cosa de ma casa, així d’importants ens creguem a vegades.
El cas és que eixa advertència paterna, forma part del conglomerat de pautes de conducta que et transmeten i que et fan aprendre a responsabilitzar-te dels teus actes.
Per això et quedes de pasta de moniato quan la gent no aprèn de les errades i continua sent imprudent, i cerca la culpa en tercers per eximir-se de la pròpia.
Pensava en això ahir, quan desprès d’estar tot el dia els mitjans de comunicació narrant la desgràcia de Castelldefels, un jovenet en moto m’adelantà per la dreta amb la carraca de moto que espetegava, i dos-cents metres desprès un adult creuava la carretera, amb tres carrils i que a més és una via d’accés a una ciutat, retallant el cotxe com si fora una vaqueta.