Cadena perpètua
Li faig voltes a una nova línea de treball.
Des de sempre diria jo, però especialment des de que vaig pendre contacte amb el món jurídic, m’ha preocupat la facilitat amb que s’oblida la necessitat de proporcionalitat de les penes, l’equitat en la resolució dels conflictes, la cerca d’alternatives com la mediació i la restauració, i sobretot la inutilitat del sistema repressiu en general i de la presó en particular. En resum, la insensibilitat a la que s’ha arribat quan parlem de delinqüència i presons.
Recorde especialment un agre debat en la classe de penal de quart de carrera, quan es suposava que ja erem gent mínimament formada i sabiem que el nostre mestre era a la vegada director de l’institut de criminologia. Aquell dia el profe ens planteja el cas de dos adolescents anglesos que havien matat salvajement als seus pares i que la “societat” britànica demanava que foren jutjats com adults, i que s’enduriren les penes. Cap altra persona a classe es preguntà en veu alta, per què s’havia arribat a eixa situació, quina era la societat i families que havien donat lloc a eixos fets, ni que es podia fer per previndre noves matances, al temps que rescataves a eixes personetes, evidenment desnortades.
Eixe record m’assalta cada vegada més a sovint, quan veig les reformes penals a colp de noticiari, o llegesc que la llei contra la violència a les dones a El Salvador té penes de fins a 35 anys de presó en cas d’homicidi.
Però a més a més, ara en l’exercici de l’advocacia he de fer grans equilibris per mantindre la coherència que m’exigesc. Sóc incapaç de distorsionar i diferenciar el discurs, i m’importen poc les crítiques que això em comporte o la imatge que trasllade com a professional. En conseqüència davant el cas concret he de tindre en compte no sols els elements del cas de forma aïllada, sinó també la possible revictimització de les parts, la proporcionalitat de les penes que sol•licite o a les que m’opose, i sobretot saber que una pena de presó més llarga no és millor, i que en tot cas sempre té un final, per al qual cal preparar-se.
No podem engabiar als essers humans en caixes allunyades al mig del camí, on a més a més tenen tot el temps del món per acumular rancúnia i ràbia contra qui els ha dut allà.
Si sabem, i ho sabem, que la presó no té una funció rehabilitadora, reconegam que tampoc té un efecte disuasori ni personal ni general.
Reaprendre quin és el marc del dret penal, i la inutilitat de les cadenes perpètues, és una tasca que com a societat ens pertoca fer.
en veu alta. Fa goig veure com desgranes la magrana, tot pegant-li voltes. Ha fet un…no sabria dir el nom d’escoadrinyar els diversos punts de mira per a anar-te’n al nucli de la qüestió. Enhorabona.