Comentaris de casino

Avui ha estat un matí de diumenge diferent, han estat molts els diumenges (i no diumenges) d’activisme, de carrer, pancarta, montanyeta o reunions en llocs improvisats, però avui res estava improvisat. Hui, com s’ha dit als discursos, hem fet un pas endavant de la pancarta, avui estàvem al centre de València, a un lloc inusual i ple de simbolisme, com Guia s’ha encarregat de recordar-nos. El nostre passat i el nostre futur, de la mà.

Com ha dit Núria, no fa massa temps enrere, aquest escenari i possibilitats que se’ns obri era inimaginable, totes haguérem dit que ara no tocava, que encara no, que el País és molt especial i no permet errades …

Excuses de mal pagador.

El missatge ha estat clar, les idees les coneguem i l’objectiu el desitgem, i si alguna cosa ens caracteritza a la gent independentista es la de fer el que, a priori, sembla no és pot fer.

A banda del goig d’haver compartit aquest matí amb companyes i companys, la vesprada m’ha permés repassar les noticies de l’acte, especialment els comentaris que ha generat i endur-me la grata sorpresa que la gent manifesta la seua voluntat de votar l’opció de SI.

Tinc els peus en terra, com ens ha remarcat Laporta, sé el valor que cal donar a eixos comentaris còmodes des de casa, però hi son, i son bon indici. Esperem que com deia ahir Cucarella l’opció qualle, i que la resta de nacionalistes no ens facen pagar peatge, en un viatge on caldria anàrem de la mà.