Assacanada
Avui un company de partit m’ha dit que li havia recuperat una paraula que tenia a la memòria oblidada, la paraula era “abraonar-se”, una paraula apresa als llibres, i això m’ha donat peu a parlar-li del darrer llibre que m’he llegit: L’última paraula, de Toni Cucarella, editorial 3i4.
Quin plaer llegir aquesta història, no sols per la imaginativa narradora, això que et parle de tu a tu la Mort, no em direu que és habitual, o per la màgica i sorneguera resolució de la història, sinó sobretot per la riquesa del llenguatge.
Cucarella no sols et conta històries, sinó que pel general aconsegueix que acabes formant part del poble, com si fores un personatge més dels que conviuen amb els protagonistes. Et recorda costums i, et dona la certessa de que eixes paraules que fas servir, i que no t’han ensenyat a l’escola sinó a casa i al carrer són correctes, és més a vegades et destria l’expressió que el mal ús ha deformat, i així fas fora del cervell allò que sempre has trobat extrany, com: bufes de pato, i fas teua la molt lògica de bufa i flato.
I així acabes vesquent en tipografia una paraula com assacanada, que quan la dius veus la gent et mira sense entendre’t. Tant de bo, hi haja molta gent que la traga de les pàgines del llibre i la torne a la memòria del seu voltant.