Amor de mare
L’altra nit, escoltava així a la distància, les notícies de la televisió, no sé doncs quina cadena era, el que sí sé és la bajanada que vaig escoltar. Deia molt seriosa la periodista –en aquestos casos sempre és una dona – que hi havia un estudi científic (no digueren qui el pagava, ni si havia informes en contra) que provaven que els bebes que havien estat estimats per les seves mares des d’abans de nèixer, eren menys propensos a patir depresió d’adults. Tornaven a lligar maternitat biològica i societat sana. I tornaven a llançar la idea del que és una família ordenada, normal i afegiria que inclús moral.
El cabreig súbit, m’impedeix donar-vos més dades, ja que no vaig seguir prestant atenció.
No puc evitar-ho, no entenc com encara avui es segueixen admetent com normals eixa mena de discursos. És com quan escolte a (algunes) feministes, clamant contra les retallades en la dependència, convertint eixe clam, més que jusificat, en un greuge a les dones, perquè diuen, expliquen, que som nosaltres les que encara cuidem a la nostra gent quan és dependent.
Però que no ho veuen, que assimilant una cosa i altra, fan un flac favor a les dones?
I ja el que és massa per a la carabassa, és quan ara a vespres de la vaga general, se’ns encomana a les dones que fem d’altaveu per les botigues del barri.
Perdonen?
Si vostè és coneixedora d’un estudi “científic” on es digui el contrari, seria bó coneixer-lo… Mentre tant, val més donar amor als no-nascuts i als nascuts. (Bé, en tot cas és una opinió meva).
Atentament