Comentaris de casino

Avui el que pensava anava a ser un malsomni a la carretera i una obligació laboral més, s’ha convertit en una nit ben satisfactòria, la música de Calle13 m’ha acompanyat en la meva primera aventura a la carretera, tot un milacre que haja sabut anar i tornar a la Pobla de Vallbona sense perdre’m. Sí, ja sé, no és complicat, però per als i les que em coneixen, saben ben bé el suplici que em suposa el cotxe, així que ha estat una superació personal.

I una vegada allà, doncs tenia en ment aguantar l’acte, fer el que em corresponia i tornar-me’n. Però millor fer-ho amb alegria, així que com de costum m’he adaptat a l’àmbient i he gaudit d’ell, però al moment he oblidat que estava allà per obligació, i el cert és que me n’alegre d’haver estat allà i haver escoltat a Pep Gimeno cantar Serra Mariola, haver descobert a Mireia Vives, no haver-me incomodat amb Toni de l’Hostal i per fi haver pogut conèixer en directe la música d’Eva Dènia Trad Quartet.

I és que avui la gent del Casal Camp de Túria entregaven els seus Premis Jaume I. En aquesta cinquena edició els guardonats eren tan diversos com solen ser-ho en aquesta mena d’actes, però sense desmereixer a cap edició anterior, saber que avui un d’ells seria Paco Muñoz ja era garantia d’èxit. De molts dels anteriors no sabia res, el que ja és indicatiu de l’anonimat en que tanta gent treballa per aquesta país nostre, i treballa amb alegria, positivisme i energia. Com el honorat avui, Centre d’Estudis Locals de l’Eliana – quina enveja m’ha donat!!

Precisament el titol d’aquesta entrada l’ha inspirat un dels guardonats, Josep Maria Jordan Galduf, que a les seues paraules d’agraïment ha emprat una anècdota personal per a convidar-nos a ser el que ha anomentat així: acordionistes de la vida, gent que encomane alegria i esperança als que ens envolten, contangiant-los de ganes de viure i lluitar pel que estimen.

M’encanta molt el missatge, espere el feu també vostre, per que com també han dit els premiats Bajoqueta Rock, som de poble, de la terra, i ens agrada ser-ho i dir-ho en valencià.

Som d’allà on renaixen les cendres del meu País Valencià!