A
La setmana passada vaig haver d’assistir a un taller de llengua, ens explicaven com ser més assertius, com fer quan ens volen fer creure que no parlem una llengua “educada” i ens volen espentar a parlar espanyol. També ens donaren indicacions de com fer per què la gent que s’apropa a la llengua, no recule i, com animar al seu ús. Així ens recomanaren que eliminarem prejudicis davant gent nouvinguda al País, que evitarem corregir les errades quan ningú ens ho ha demanat, etc.
Una classe interessant, doncs. Tanmateix, al material que ens mostraren hi havia una errada, que fins aleshores (massa tard) no havia vist, s’havien oblidat de la lletra A, tot estava escrit en masculí singular, per la consabuda cantinela de l’economia del llenguatge.
I no sé jo que té d’econòmic dir: bon dia a tots, per què quan t’adreces a un grup de gent, ja s’entén que estàs saludant-lo sencer, no?. Més econòmic i lògic seria dir senzillament: bon dia. I ja em direu quan comencen els discursos encarcarats on cal dir la titulació de la gent il•lustre present, que no s’hi val amb un genèric bon dia o bona vesprada general. Això no es critica, però si afegim el femení, nyas!! ja és massa per a la carabassa.
Tant i tant inoculat tením el verí de la discriminació, que ens trobem amb situacions com la del curs de drets humans, on el mestre fa burla de la reclamació d’una dona per a que s’elimine la discriminació en la linea successòria als tituls nobiliaris; però es calla que al mateix tractat en que s’empara eixa demanda que ell troba ridícula, tot un estat, com l’espanyol, ha fet una reserva per a excloure de la seva aplicació la successió monàrquica, protegint la discriminació de sexes actuals. Calgué esperar a la segona classe, per que la mestrA ens ho explicara.
I tant de romanç per a eliminar la A de les nostres vides, condueix a que en espais radiofònics públics, s’acabe dient que no és pot dir “presidenta” per què eixa paraula no existeix, que en tot cas és podrà dir la president.
Ausades animalades!!