315 m²
Estic llegint La última gota. La novel•la del caso Malaya, d’Héctor Barbotta i Juan Cano i editat per Paréntesis. Me’l recomanà un company de feina, per que un dels autors es familiar seu, i tan bé em parlà d’ell que tan prompte vaig acabar el que tenia entre mans, un altre text també escrit per un periodista: Paco Gisbert (Palabra de puta, Ediciones B), em vaig abocar a la lectura suggerida.
I certament és ben entretingut i ràpid de llegir, en format de novel•la policíaca i per tant mesclant dades sumarials i ficció narrativa, va dibuixant la trama de la corrupció a Marbella. Una de les dades que facilita quasi a l’inici és que a fi de beneficiar als empresaris que pagaven les quantitats ingents de diners a la trama imputada, els plecs de condicions de les concessions administratives i/o contractes, permutes, convenis etc, es feien ad hoc. S’introduïa a cada document una característica que sols podia complir l’empresari en qüestió, i així es pretenia garantir la legalitat de l’acte administratiu.
El passatge m’ha vingut al cap al veure un anunci relacionat amb una administració pública, es cert que s’ha afegit la paraula aproximadament, però diu que es poden presentar ofertes de lloguer de locals que tinguen aproximadament 315 m², siguen cèntrics i tinguen lloc per a estacionar.
Però el que m’ha cridat l’atenció és precisament eixos 15 metres, no havera estat més natural dir: aproximadament 300 m²?
En calen també, si més no, dos aparadors. Pactat a Dubai per Camp i Barberà amb la la firma italiana. La ciutat la marca l’arquitecte de la firma automobilistica.
El món, com més va, més, és més petit.
PS: eres un poc ‘impresentable’ ?…, o no? ho dic per la Pobla….