25 d?abril. Al país de l?olivera.
No sóc fan d’Obrint Pas, en realitat crec que no ho sóc de ningú, però la veu clara de Sarrià si que m’agrada, i gràcies a la xarxa he escoltat tant com he volgut aquesta cançó del seu nou disc. Bó, aquesta i la resta, però llevat de la Jota valenciana, la resta no m’agraden per què no és el meu estil de música, massa coses en pocs minuts, que m’atordeixen. M’agrada més el ritme calmat i sinuós, i crec que la presència de Borja Penalba a l’acústic de l’espai vilaweb també ha estat determinant.
Però sense dubte, aquest disc me’l compraré per eixa sola cançó, m’ha encisat la radiografia del país, la no repetició de versos, l’optimisme que desprèn, l’explicació d’unes terres que son les meues, les nostres. I m’ha recordat, i molt, un llibre: Quan el mal ve d’Espanya. El País Valencià més enllà dels tòpics, de Toni Gisbert. Edicions La Columna.