Publicat el 21 d'abril de 2016
POEMES ISOLATS
Prefereixo els poemes isolats
com la dèbil flor
que ningú contempla
però assaona el fons del bosc.
Mots de pètals petits,
plàcids i serens
de veus excloses
que el temps expira.
Paraules híbrides
que el destí enterra
a extramurs de la memòria
en un camp infèrtil.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per pilarijoan | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent