Publicat el 7 d'abril de 2016
SOLS SÓC
Sols sóc.
¿Quan m’ha deixat de pertànyer
el què mai he tingut?
El camí és d’emprèstit,
la vida no és meva,
tampoc ho serà la mort.
He manllevat les paraules,
el goig que he gaudit ja és del record,
inclús les llàgrimes nascudes
ja són del mar.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per pilarijoan | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent