SOLS SÓC

Sols soc

 

 

 

 

 

 

Sols sóc.

¿Quan m’ha deixat de pertànyer
el què mai he tingut?

El camí és d’emprèstit,
la vida no és meva,
tampoc ho serà la mort.

He manllevat les paraules,
el goig que he gaudit ja és del record,
inclús les llàgrimes nascudes
ja són del mar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *