Sankt-Vith
Vàrem partir cap a Lorena. Quan fèiem el trajecte, vàrem passar la Comunitat Germanòfona de Bèlgica. Vàrem prendre cafè a Sankt-Vith. Sankt-Vith (la província de Lieja) és una vila petita i banal, no hi ha res d’especial.
Tots els papers penjats a l’entrada d’aquesta església del poble van ser escrits en alemany. A més quan vàrem prendre cafè en un bar, uns quants joves parlaven sempre el mateix idioma. Excepcionalment un cambrer d’aquell local ens va servir amb anglès fins que li demanéssim dos cafès en alemany.
Aquesta foto -l’oficina de turisme convivent amb la policia- mostra la situació lingüística de Sankt-Vith. Eingang (entrada) i polizei (policia) en alemany: l’idioma oficial del municipi. Uns cartells en Francès: l’idioma oficial de la província de Lieja. Uns papers sobre subvenir en tres llengües: l’alemany, el francès i el neerlandès són les de l’estat belga.
No sé com vau anar a parar a Sankt-Vith per anar a Lorena (des de Catalunya seria fer una bona volta), però vaig viure trenta anys a Luxemburg i me’n recordo prou bé: a Bèlgica la llengua única és la de cada comunitat lingüística: ni se us acudeixi d’enraonar en neerlandès a Valònia o en francès a Flandes (en cas de dubte, millor en català o anglès). Dank U, Danke sheen, merci!