Quan passàvem pel Gran Ducat de Luxemburg, vàrem escoltar un ràdio en luxemburguès. L’idioma em sonava -no sé per què- una mixtura del neerlandès i el francès no pas l’alemany. El luxemburguès és un dels tres idiomes oficials del país i una llengua independent de l’alemany. Lingüistes expliquen que originàriament és una varietat del dialecte fràncic mosel·là de l’alemany.
Aquest llibre és un diccionari visual del luxemburguès per a nens. Hi trobo molts mots manllevats del francès. Sobre el sistema germànic hi ha vocabularis romànics com si fos un anglès al continent, la qual cosa m’interessa força per aquest parlar.
Fa uns anys vaig estar una setmana a Burg i a Stadtbredimus: ambdós pobles eren petits al territori luxemburguès. Sí que m’hi sentia l’idioma minoritari, però no vaig trobar cap escrit amb l’ortografia luxemburguesa. Aquesta vegada -l’any passat- tampoc no vaig veure’n en un servei d’autopista. La foto mostra unes escriptures en dos idiomes: el francès i l’alemany. Aleshores vaig tenir un dubte que aquesta nació amb estat no volgués promoure el seu idioma autòcton, o que no tingués interès en “políticament correcte”.