Un viatge per la llengua

Bèlgica no és un país del bilingüisme excepte la capital Brussel·les. Malgrat que en aquest estat existeixen uns quants municipis amb facilitats lingüístiques per als llocs marginals, tampoc no són la materialització del bilingüisme institucional. Un exemple de la frontera lingüística belga és com així.

Vaig prendre aquestes dues fotos gairebé al mateix punt de la carretera.
No hi ha res d’especial. Només podíem veure dos senyals de les províncies en els seus idiomes: el flamenc i el francès respectivament.

Sí que és veritat que la frontera protegeix els drets dels parlants, però també és cert que una quarta part dels flamencs volen la independència.