Després de dues nits a Préfailles, vàrem prendre camí cap al nord i vàrem arribar a Bergues. Bergues és actualment un municipi francès, tanmateix històricament va ser un territori dels Països Baixos fins a l’any 1668. A Flandes francès (la part sud-oest de Flandes annexada per França) la gran majoria de la gent parlava flamenc (neerlandès) a la primeria del segle XX. Ara l’hi utilitzen molt pocs residents.
Les fotos del centre d’aquesta vila ens mostren que encara es queda òbviament la cultura flamenca: les cases de totxo, la torre de carilló i els canals, etc. Però ningú no parla l’idioma flamenc, o com a mínim no me’l sento. Aquí no és una nació sense estat, sinó que és una zona (flamenca) sense (la seva) llengua. Tant de bo que els països catalans no siguin com així d’aquí a cent anys.
Avui a Vilaweb vaig trobar una notícia sobre el Japó: “El català, a la megafonia d’una cèntrica estació de metro de Tòquio”
Em fa gràcia de llegir-la, però hi ha un error: l’estació de Shin-Okubo no és de metro, és de Yamanote-sen que és més o menys un tren de rodalia a Tòquio.