La porta dels països catalans se situa a la frontera entre dues llengües: el català i l’occità no pas el francès. Doncs vàrem entrar l’Occitània (lingüísticament parlant). Pel que fa a l’idioma occità, la Viquipèdia diu que “el nombre de locutors és incert, s’acostuma a situar entre 500.000 i 3 milions.” Quines xifres tan ambigües! No he sentit mai la gent que parla’l al carrer a Tolosa, a Nimes, a Montpeller i als pobles petits tret de la Vall d’Aran.La segona nit del viatge, vàrem ser als afores de Bordeu. En un motel vaig tastar una mica de vi negre (3€) d’aquesta ciutat occitana mentre mirava el Diccionari Bàsic Occità-Català.
Bordeus: tothom parla francès, aleshores és una ciutat francesa molt atractiva i punt.
També si vas a Irlanda sentiràs parlar més angles que no el gaèlic, i prova de dir-los-hi que no són irlandesos.