Alsacià i Jiddisch
De Lorena vàrem venir a Alsàcia. Solia anomenar Alsàcia-Lorena (Alsace-Lorraine: francès, Elsaß-Lothringen: alemany) perquè aquestes dues províncies han tingut les històries bastant comunes. Em sembla que Alsàcia manté més la cultura alemanya i la identitat del parlar que Lorena.
Obernai (foto) és una vila mitjana, bonica i germanitzada per les cases de l’entramat de fusta.
Vàrem visitar el Museu Judéo-Alsacien (jueu alsacià) a Bouxwiller. Ens feia una mica de por quan hi vàrem entrar, perquè un atac terrorista -quatre morts- havia passat al Museu Jueu a Brussel·les feia poc més de tres mesos. Al contrari de l’angoixa, el museu petit -la sinagoga antiga- era pacífic, ens hi interessava molt pels continguts. Un dels quals és aquesta presentació que mostra els mots alsacians manllevats de l’hebreu.
A Alsàcia hi havien viscut molts jueus per l’edat mitjana abans d’haver-hi els pogroms. Una hipòtesi diu que els jueus expulsats (o fugits) se’n van anar a Europa oriental amb un dialecte alemany, i els descendents dels quals són els asquenazites i el seu idioma és el jiddisch. Una altra hipòtesi insisteix que és probable que els asquenazites tinguin la sang dels khàzars no pas dels hebreus.
En qualsevol cas aquests dos idiomes -l’alsacià i el jiddisch- pertanyen a la família germànica i han tingut les històries distintes durant deu segles. I ara tots dos són minoritzades per les raons diferents. El llibre de la mà esquerra és una introducció de la llengua Jiddisch escrit en japonès.