ambFilosofia

Jo vaig preguntar a Lisis: -No és cert, Lisis, que el teu pare i la teva mare t’estimen força? -Ben cert, féu ell. -No voldrien que fossis el més feliç possible? -Evidentment. -I et sembla que és feliç, l’home que és esclau i no pot fer res d’allò que li plauria? -No pas jo, per Zeus, va fer. Així, doncs, si pare i mare t’estimen i desitgen que siguis feliç, és evident que s’esforcen de totes les maneres per tal d’aconseguir la teva felicitat. -Com podria ésser altrament?, digué ell. -Et deixen, doncs, fer tot allò que vols i mai no et renyen ni et posen cap obstacle a fer allò que vols? -No pas, Sòcrates, i en força coses que em posen obstacles.

Plató. Lisis 207d-

Hi ha una majoria quantitativa unionista a Catalunya. Els últims baròmetres del CEO detecten un desplaçament cap a la dreta i cap a l’espanyolisme de la població a Catalunya, especialment entre els joves.

Percentatge de població que es situa sota els respectius aplecs:

CAT-DRT CAT-ESQ CAT-NS ESP-DRT ESP-ESQ ESP-NS NS-DRT NS-ESQ N-N

11.7            27.5            1.1         30.6         19.9           6           1.4          1.5        0.5

En aquestes eleccions s’ha donat el mateix grau de participació entre els sectors independentistes i espanyolistes, guanya, doncs, l’unionisme.

En aquest enllaç, factorsVot, trobareu un petit programa que us permet fer suposicions sobre les motivacions per anar a votar i que corrobora la igualtat de participació dels dos sectors (situeu el grau_defeccio a 0.2 pel dos sectors).

Errors independentisme:

Error de Junts: abandona a la seva sort els sectors de la població espanyolistes, deixant-los a mans dels partits espanyols.

Error de ERC: és conscient que cal dirigir-se a aquests sectors. En diuen “ampliar la base”; però s’equivoca en la manera de dirigir-s’hi. Com ens explica Sòcrates en el text, aquells que t’aprecien no et donen pas sempre la raó, ni deixen de renyar-te. L’espanyolisme s’ha de combatre, i no pas assimilar-s’hi.

Error de la CUP. No entendre que avui la contradicció principal es troba entre independentisme i unionisme. I com a resultat no ser capaços de situar l’agenda social en el debat independentista.

L’espanyolisme, a banda del supremacisme, comporta un identificació amb l’Estat. Amb un Estat amb vocació d’imperi, avesat als conquistadores i a la defensa de la reacció via inquisició, sense escrúpols per utilitzar la mentida, i hàbil per aprofitar i aprofundir les divisions de l’adversari.

Algunes coses per guanyar-se els sectors més reticents:

Una de les coses que més angoixen els joves avui dia és l’habitatge. Caldria un programa de creació d’empreses públiques d’habitatge que assegurés un 20% d’habitatge de lloguer de propietat pública.

Un altre sector important de l’unionisme són el treballadors amb treball temporal i precari. Caldria una reforma que reduís aquest tipus de contractació.

L’edat de jubilació s’hauria de rebaixar fins al punt que la taxa d’atur entre els joves assolís la taxa mitjana de la població, mesura possible en la mesura del creixement del PIB.