Ara que s’exposen les dades esgarrifoses de la desigualtat social i que mostren com pels rics no hi ha crisi, sinó polítiques econòmiques que fan que s’enriqueixin a les esquenes de la gran majoria, cal recordar que una de les explicacions d’aquest enriquiment són les diverses reformes fiscals que han promogut aquestes desigualtats, les retallades i l’enfonsament de l’estat del benestar
Una part de la situació catastròfica de les finances de la Generalitat s’explica pel resultat de la balança fiscal entre l’Administració Central i Catalunya, 15.006M€.
Però aquesta no és tota l’explicació. L’altra part de l’explicació es troba en els ingressos fiscals com a % del PIB.
Catalunya té una de les pressions fiscals més baixes de la UE, és a dir, és un dels llocs on els rics paguen menys impostos, i així no es podrà mantenir, a la llarga ni a la curta, l’Estat del benestar.
La diferència (que seria encara més alta per Catalunya) de la pressió fiscal d’Espanya respecte la mitjana de la UE és de 45,2 – 37,8 = 7,4 punts respecte el PIB. Considerant un PIB català de 200.000 M€, aquesta diferència de 7,4 representen 14.800 M€, és a dir, pràcticament la mateixa quantitat que el dèficit fiscal.
Més greu encara, el dèficit fiscal respecte l’Administració central, si es manté el valor absolut de les inversions a Catalunya, deriva de l’endeutament de l’Estat espanyol (com explica Sala i Martín). Si no hi ha endeutament, no hi ha aquests 15.000 M€. L’única font real i que no depèn dels mercats per accedir als milions que necessitem és la convergència amb Europa en impostos. Tota proposta de rebaixa d’impostos en la situació actual amaga les retallades, el desmantellament de l’estat del benestar, i la conversió de Catalunya en un país low cost – low taxe.