Migrants a través de Macedònia (3): L’asil impossible i camí cap al nord

El centre de detenció d’irregulars i el centre de recepció per a sol·licitants d’asil

A Skopje, al barri de Gazi Baba, hi ha el centre de detenció temporal per migrants irregulars a l’espera de ser deportats. Gestionat directament pel Ministeri de l’Interior, és un centre tancat i sense presència de persones externes ni ONGs, com sí hi ha al centre per a sol·licitants d’asil. Segons publicaven diversos mitjans de comunicació el 16 de febrer passat citant una nota informativa del Ministeri, el 2013 el centre de detenció va allotjar 573 persones, un 25% més que l’any anterior. Des del Centre de Coordinació Nacional per la Gestió de Fronteres em comenten que els detinguts hi passen períodes molt breus abans de ser deportats, sovint només unes hores. Tot i això no és possible aconseguir dades precises, així com tampoc informació sobre l’origen dels detinguts ni a on són deportats.

A la zona de Vizbegovo, al nord de Skopje, hi ha el centre de recepció per a sol·licitants d’asil, en funcionament des del 2008 i gestionat pel Ministeri de Treball i Afers Socials. És una residència oberta on les persones que hi viuen temporalment poden entrar i sortir lliurement, amb les portes obertes de les 8 del matí a les 10 del vespre. Segons els responsables del centre de Vizbegovo el seu objectiu es “fer-los sentir com a casa”. Una visita programada amb només una hora d’antelació als espais comuns, tot i que no podem entrar a les habitacions i que per poder parlar amb els residents caldria demanar un permís per escrit al ministeri, confirma que, si més no aparentment, les condicions són bones.

Té capacitat per unes 150 persones i de mitjana acostuma a haver-n’hi un centenar, tot i que la tendència des de l’obertura és a augmentar any rere any. Entre les ONGs que hi són presents oferint suport assistencial i legal i els treballadors del Ministeri de Treball i Afers Socials, hi treballen prop d’una vintena de persones, incloent psicòlegs i assistents socials.

Segons dades del ministeri, al llarg del 2013 van passar-hi 1313 persones, més del doble que el 2012, la majoria de les quals refugiats sirians que van arribar-hi fugint de la guerra (311) i de l’Afganistan (252), així com d’altres països africans i asiàtics com Algèria (99), Pakistan (91), Somàlia (85), Bangladesh (66) o Nigèria (52), entre altres. La presència de refugiats sirians ha provocat un canvi en el perfil dels residents al centre, ja que per primera vegada des de que va obrir el 2008 hi ha una presència significativa de famílies senceres amb menors. Aproximadament la meitat dels quals acudeixen voluntàriament a la policia per ser traslladats al centre un cop han entrat irregularment al país, l’altra meitat fan la sol·licitud després de ser detinguts.

L’estat incentiva que els migrants abandonin irregularment el país

La transparència i els recursos dedicats contrasten amb els resultats que en teoria persegueix el centre dedicat exclusivament als sol·licitants d’asil. Segons reconeixen des del ministeri i del mateix centre, tots els sol·licitants d’asil desapareixen al cap d’unes setmanes, per continuar el camí a través de Sèrbia. I “tots” vol dir tots.

El termini legal per completar i tenir resposta a la sol·licitud d’asil és de 6 mesos, però rarament es dóna algun tipus de documentació provisional als sol·licitants i des de l’estat no es destinen recursos ni mitjans per garantir que el procés legal segueixi realment el seu curs, per tant pot quedar aturat indefinidament. A la pràctica, doncs, es desincentiva que algú vulgui completar el procés d’asil a Macedònia i es facilita que els migrants abandonin el país cap al nord. Normalment a través de la zona fronterera de Lojane, àrea habitada majoritariament per la minoria albanesa.

La finalització del procés és una molt rara excepció. El 2013, de les 1313 persones que hi van passar només una es va quedar al centre fins a l’obtenció de resposta. A principis d’aquest 2014, a nou membres d’una mateixa família de refugiats de Síria se’ls ha acceptat la sol·licitud d’asil, però si exceptuem alguns casos originats pel conflicte de Kosovo, és només el segon cas d’acceptació dels darrers anys.

Migrants a través de Macedònia (1)

Migrants a través de Macedònia (2): Externalització de la frontera: els Balcans occidentals com a zona de ”protecció”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *