Reserveu-vos el 21 de desembre
Disclaimer: No tinc cap mena d’informació privilegiada que em permeti concretar el que us expressaré a continuació.
Estem en un moment d’alta confusió. Com va demanar el MHP cal paciència, perseverància i perspectiva. El relat que es va construint ens deixa descol·locats. Perspectiva és la paraula clau. La República s’ha declarat, sembla, i els nostres haurien d’estar defensant-la activament, sembla. Tot i així tot indica que alguna cosa grinyola.
La física quàntica ens explica un món en el que les partícules actuen com ones, es troben en diferents posicions i estats a la vegada fins que es fa una observació. Només quan observem una partícula l’ona es trenca i emergeix una resposta concreta. Això sí, per observar la partícula cal actuar sobre ella i per tant un cop observada agafa una altra direcció i torna la incertesa.
Actualment estem en un món polític quàntic, amb una realitat sobreposada. I encara no hem fet la observació definitiva.
El referèndum de l’1-O va deixar una variable a l’aire. Vam comptar prou vots del Sí com per proclamar la república, però no vam comptar prou vots del NO com per assegurar que una part significativa de la societat, contrària a la llibertat, reconeixeria els resultats. No em refereixo a reconèixer formalment els resultats. Això, molts d’ells no ho faran mai. Sinó a entendre que els del Sí som més que els del NO. Com a demòcrates i com a republicans, hauríem d’estar oberts a la possibilitat de comptar tots els vots, sempre, això sí, que les eleccions es facin en llibertat, sense un panorama en el que ens diguin que si votem mantenir la república, llavors tancaran a la presó els nostres representants. Això no és democràcia.
Crec que no és prudent explicar fil per randa el que està passant. Part del secret i la indeterminació és imprescindible perquè els més eixelebrats no rebentin el pla. Ara bé, també és imprescindible tenir present una cosa. Reserveu-vos el 21D perquè el més possible és que haguem d’anar a votar per defensar una altra vegada la República. Per deixar palès que des del 27S del 2015 han passat moltes coses (com que el PSC/PSOE/C’s s’ha arrenglerat amb el Rajoy més corrupte o que el conte de fades de Csqep s’ha demostrat inviable). Per mostrar a tothom que som ja més del 50% de tots els que votaran.
Oblideu-vos de si són eleccions autonòmiques o si són eleccions forçades per un estat estranger. Deixeu l’orgull a banda. Estem construint una república per tothom i cal que tothom s’hi senti interpel·lat. Els naixements de les repúbliques són lents. Les celebracions disteses i plenes al 100% d’alegria deixem-les per l’any que ve o l’altre, a la celebració del primer any de república. Ara encara estem en guerra. Guerra pacífica, guerra democràtica, però guerra.
Això vol dir abandonar el govern i el parlament? Ni molt menys. Al contrari. Ara és quan més fidelitat els hem de mostrar, perquè en qualsevol moment ens poden cridar a files per tirar endavant definitivament el que ara sembla que avança a mitges.
No és segur que les eleccions es facin. Davant tenim el Reino de España, l’estat més trampós i vergonyant que existeix a Europa. Però nosaltres tenim una clau fonamental. Sense la col·laboració dels nostres ajuntaments i de la nostra gent, pacífica però decidida, aquestes eleccions no es podran fer. Si els nostres ajuntaments, a petició del nostre president electe diuen que no obren els col·legis electorals, si la nostra gent es planta pacíficament davant dels llocs de votació de manera massiva, pacífica però ordenada i determinada, no aconseguiran ni de llarg els 2040000 vots que necessiten per pretendre que el NO és majoria. I això que l’1-O vam perdre molts vots pel camí en forma de col·legis tancats abans d’hora, violència paramilitar i confiscació d’urnes.
Si ens presentem a les eleccions, encara que cridem a no fer-les i boicotejar-les, els nostres interventors podran bloquejar la seva intenció de fer tongo electoral i inventar resultats. I sense resultats determinants, el que queda és el referèndum de l’1-O.
A més, fixeu-vos en un detall determinant. El dia de la proclamació de la república, la prima de risc del reino en comptes de pujar va baixar. Com s’explica? S’explica perquè TOT el deute castellà l’està comprant el BCE. Europa li està dient al Reino de España que el recolzen, sí, però donat que el Reino ha fet el que pretenia fer dijous el MHP, i no el que havien dit que farien, sembla que també li estan dient que aquest recolzament passa per dirimir la qüestió en un referèndum final en el que tothom estigui cridat a votar.
Si guanyem aquestes eleccions, què els quedarà a Madrid sinó acceptar la independència? No poden pretendre tornar a començar amb eleccions noves. Si les guanyem encara que no aconseguim una majoria del 50% de vots, els bolquejarem qualsevol intent de “poner orden” i la partida s’allargarà.
Si, com sembla, PP+PSc+C’s presenta una llista única i Csqep rebenta en dos afegint els indepes a la nostra llista única, llavors tindrem el més semblant a un referèndum definitiu que hem tingut mai. I si al final admetem jugar aquesta partida, caldrà que tots i cadascun de nosaltres votem a favor de la República. No hi podrà faltar ningú. Absolutament ningú. Ni el dia de les votacions ni durant la campanya electoral. Ha de ser massiva com han estat els altres comicis i referèndums. Fa dos anys vam aconseguir el 48,2%. Crec que si ens mobilitzem de veritat, fidels a la república que ens demanarà que hi participem, després del que ha passat aquests dos anys, hem de poder arribar al 50% dels vots i, llavors sí, començar a treure’ns de sobre aquest estat asfixiant i corrupte amb el que convivim forçadament.
Les revolucions pacífiques volen temps i temps. Són extenuants. Però tingueu present que les revolucions violentes volen el mateix temps o més i produeixen molt més dolor.
Això sí. Tingueu claríssim que a Castella faran tot el que puguin durant aquests dies per fer por als indecisos i fer-los creure que la república és un infern. Sempre hem jugat amb una mà lligada a l’esquena. Però això ens enforteix. Ho fa més difícil i més llarg, però també ens determina, ens agrupa i ens uneix.
Estem fent el camí. I l’estem fent molt bé. No penseu ni per un moment que això és un pas enrere, al contrari, veieu-ho com una ofensiva. Anirem a atacar, pacíficament i decidida al seu camp. Els guanyarem al seu camp. Els invadirem les seves posicions des la democràcia i la pau.
El president va dir que donava 2 mesos a la negociació. I els dos mesos s’acaben el 21 de desembre. Guanyarem la nostra llibertat. N’estic plenament convençut.