El lladre de voluntats
Aquests dies hem estat veient el sainet de l’accés a l’alcaldia de Barcelona de l’Ada Colau i ens han clavat un gol que encara no sabem per on ha vingut.
Com els bons trilers, encara ens sembla que ens han fotut la bola però no veiem que tots els que hi havia a la taula jugant formaven part de la gran ensarronada. I el cap de la banda no és cap d’ells, sinó que s’ho mira uns metres enllà.
Aviso, aquesta no és una entrada al meu bloc per dir pestes de l’Excel·lentíssima Senyora Colau. L’Ada té una part de responsabilitat en el que ha succeït a l’ajuntament, però només una part.
Aquí, veureu, rebrà tothom, però hi ha un malvat particular, el dolent-dolent de la pel·lícula, i no és Colau.
Primer de tot, les eleccions a l’ajuntament de Barcelona són il·legals i il·legítimes. No pot ser que en unes eleccions el representant de la segona força al consistori estigui empresonat i no se li permeti fer campanya.
Només aquest fet els treu tota legitimitat. No és un detall. En absolut. Si Quim Forn hagués pogut mostrar-se i donar la seva opinió com van fer els altres candidats, és fàcil que hagués aconseguit alguns vots més. I amb uns quants vots més tot el panorama post electoral hagués canviat. El PP no hagués aconseguit representació i l’aritmètica s’hagués girat com un mitjó.
Per tant, la primera trampa que hem de tenir present és que les eleccions han estat il·legítimes, pròpies de l’emblanquiment de qualsevol règim totalitari.
Ara, segon punt: seguint un guió meticulosament dissenyat, Valls va regalar els seus vots a Colau hores després dels resultats provisionals. Aquest moviment hagués sigut molt fàcil de contrarestar si hi hagués hagut una mica d’intel·ligència darrera de les nostres posicions. Només hagués fet falta que algú de JxCat sortís a la palestra i anunciés que, per evitar que Valls influís en l’esdevenir de l’ajuntament, ells garantien el vot que faltava a la qualició ERC-BeC (o BeC-ERC).
Tercer punt: Com ja he escrit anteriorment, ERC va ser molt poc intel·ligent no proposant des del minut 1 (o l’endemà) una coalició amb Ada Colau d’alcaldessa.
No em repeteixo, aquí teniu les meves reflexions post electorals, que no han variat gaire:
https://blocs.mesvilaweb.cat/drake/erc-i-jxcat-ha-de-fer-ada-colau-alcaldesa/2019/05/31/
Quart punt: Focalitzem la frustració en Valls i exigim BeC l’impossible, sense adonar-nos de qui és el culpable i què és el que és rebutjable políticament. BeC no és culpable d’haver presentat candidatura a l’ajuntament ni de que l’hagin votat. BeC tenia l’aritmètica per fer-ho des que Valls va moure carta i això fou quan les paperetes encara eren calentes. BeC tenia la obligació de presentar candidatura si no arribava a un acord amb ERC, tingués o no els vots assegurats. Si no hi ha acord, votes a la teva pròpia candidatura. Aquí i a la xina popular. (Bé, potser a la Xina Popular no…)
Pretendre que BeC no havia de presentar candidatura és errar el tret totalment. Si, per la qüestió malaltissa que sigui, VOX hagués dit que votaria una coalició independentista en algun ajuntament català, la coalició no hagués hagut de presentar candidatura? És absurd. Ja sé que costa d’imaginar que VOX fes una cosa semblant, però en un passat PxC ho hagués pogut fer, quan encara no s’havien arrenglerat amb l’unionisme.
No és això el que és criticable de BeC. El que és criticable i menyspreable de BeC és que ha negociat amb C’s i el pont aeri tot i dir que no ho faria. Això és el que de veritat és una desvergonya perquè han estat mentint al seu electorat descaradament.
Una cosa és que hom presenti candidatura pròpia. I això és el que BeC va anunciar que faria. Però llavors Valls i tota l’elit xupoptera van posar condicions: incorporar PSC al govern de la ciutat. I BeC ho va admetre.
Aquest és el gran pecat de BeC. Negociar amb l’establishment les condicions de la rendició. Si BeC hagués presentat la seva candidatura en solitari, llavors haguessin sigut les normes del joc. Però quan presenta candidatura AMB EL PSC és quan traeix el seu electorat.
Va estar reclamant vots de les bosses independentistes i equidistants sota el pretext que no s’aliniaria amb el 155 i que no negociaria de cap manera amb C’s. Però a l’hora de la veritat s’alinia amb el 155 i negocia amb el 155 la seva alcaldia. Que ho faci mitjançant un acord amb el PSC en comptes que directament amb Valls és intranscendent aquí.
El que és transcendent és que BeC ha demanat vots per una causa i un cop obtinguts, ha traït i mentit com a mínim al 75% dels seus votants arribant a acords amb les èlits.
I el que s’aplica a BeC s’aplica a C’s. Exactament igual i en la mateixa mesura. Valls/C’s van demanar el vot per lluitar contra indepes i rojos. La gent que els va donar el vot no era per mantenir al poder Ada Colau. Circumstancialment i tàctica, es pot admetre que Valls cedís 3 vots a la investidura, però el trencament en dos de la llista de C’s és un robatori a mà alçada als votants unionistes.
Els 3 regidors escindits de C’s garanteixen que el PSC podrà imposar la seva voluntat al govern de la ciutat. És per això que s’han escindit i és per això que és un robatori electoral de grans proporcions. Els votants de C’s no van votar que el PSC manés a l’ajuntament. Si ho haguessin volgut fer ho haurien fet directament.
Si C’s/Valls hagués anunciat en campanya la seva intenció de dividir el seu vot entre exSocialistes i feixistes, els vots els hagués tingut el PP o VOX.
El que ha passat a l’ajuntament de BCN no és un acord en que cadascú ha de cedir. És transfuguisme del dolent. Com a mínim 5 regidors de BeC es van obtenir per representar posicions independentistes i els han regalat al Psc. Com a mínim 3 regidors de C’s es van presentar per representar posicions anti rojos i els han regalat al PSC. El PSC va aconseguir legalment 8 regidors i n’ha aconseguit il·legítimament 8 més.
En Collboni va arribar a l’ajuntament de BCN robant les primàries del PSC i comprant vots paquistanesos per falsejar-ne els resultats. I com que li va funcionar, ara ha continuat, a espatlles dels poderosos corruptes, robant la voluntat expressada a les urnes, amb la col·laboració necessària de cadascun dels integrants de la opereta.
Postdata: Soc conscient que amb pràcticament tota seguretat BeC ja tenia programat el moviment que ha fet (no és casualitat que Pissarello i Ascens ja no hi siguin) i que res l’hagués aturat. Però si ERC hagués ofert l’alcaldia, la posició traïdora de BeC hagués sigut molt més evident. I no parlo de traïció al país sinó als seus votants.